《孟子》梁惠王章句下·第十一节 原文

  • rényānzhīzhūhóujiāngmóujiùyānxuānwángyuēzhūhóuduōmóuguǎrénzhědàizhī
  • mèngduìyuēchénwénshíwéizhèngtiānxiàzhětāngshìwèiwénqiānwèirénzhěshūyuētāngzhēngshǐtiānxiàxìnzhīdōngmiànérzhēng西yuànnánmiànérzhēngběiyuànyuēwèihòumínwàngzhīruòhànzhīwàngyúnguīshìzhězhǐgēngzhěbiànzhūjūnérdiàomínruòshíjiàngmínyuèshūyuēhòuhòulái
  • jīnyānnüèmínwángwǎngérzhēngzhīmínwéijiāngzhěngshuǐhuǒzhīzhōngdānjiāngyíngwángshīruòshāxiōnglěihuǐzōngmiàoqiānzhòngzhītiānxiàwèizhīqiángjīnyòubèiérxíngrénzhèngshìdòngtiānxiàzhībīngwángchūlìngfǎnmáozhǐzhòngmóuyānzhòngzhìjūnérhòuzhīyóuzhǐ
© 2023 昂诗词 | 诗文 | 名句 | 作者 | 古籍 | 纠错